La Drosophila Melanogaster, la creativitat i la psicologia ecològica
RESUM
En aquest article, desglossarem les capacitats considerables de memòria i percepció que té la Drosophila melanogaster, tot i disposar d’un cervell extremadament petit on hi aglutina 60 neurones. L’espècie humana ha d’assumir aquest fet defugint la superioritat moral en què sovint es fonamenta l’antropocentrisme. Els humans tenim avantatges que ens diferencien de la Drosophila, com la capacitat simbòlica i la creativitat. Des del paradigma de la Complexitat i la psicologia Ecològica, podem potenciar la creativitat i millorar les capacitats de percepció i cognitives, dissenyant eines educatives i posar-les l’abast per tal de ser aplicades a la pràctica diària. En aquest document analitzam un cas real per tal de dur a terme un treball de recerca i investigació.
ABSTRACT
In this article, we will break down the considerable memory and perception abilities that Drosophila melanogaster has, despite having an extremely small brain where 60 neurons agglutinate. The human species must assume this fact by avoiding the moral superiority on which anthropocentrism is often based. Humans have advantages that set us apart from Drosophila, such as symbolic ability and creativity. From the paradigm of Complexity and Ecological Psychology, we can enhance creativity and improve perceptual and cognitive abilities, designing educational tools and making them available in order to be applied to daily practice. In this paper we analyze a real case in order to carry out research and investigation work.
INTRODUCCIÓ
Quantes vegades hem observat a la cuina o al menjador de casa nostra, mosques que revolotegen pels vidres de les portes i les finestres? I quantes vegades, les hem intentat atrapar durant el vol, esdevenint una missió gairebé impossible! Per a que ens facem una idea: la mosca de la fruita, per exemple, és capaç de volar a dos metres per segon a través d’una habitació per acabar aterrant -després de fer un gir de 360 graus-, al sostre.
Però com aconsegueixen les mosques tal rapidesa de reflexos i moviment? Cal tenir en compte que, a diferència dels humans, la mosca no pot moure els seus ulls, i ha de moure el seu cap o tot el seu cos per mantenir l’entorn davant la seva vista.
Una de les claus, la coneixen els científics des de fa ja molt de temps: la velocitat amb la qual processen les imatges. Mentre l’ull humà és capaç de processar fins a 25 imatges per segon, es calcula que una mosca distingeix ni més ni menys que 100 imatges per segon. Un avantatge considerable que utilitzen per interpretar amb enorme rapidesa el que succeeix en el seu entorn i reaccionar en conseqüència.
Mai ens haguéssim imaginat, que una mosca, amb un cervell extremadament minúscul, pogués posseïr una memòria i una intel·ligència tan considerables -i a més-, esdevenir cabdal en la investigació de la memòria i cognició humana. El treball clàssic – realitzat per diversos laboratoris, inclosos els de Martin Heisenberg i Seymour Benzer–, es va centrar en l’estudi del comportament de la Drosophila de tipus salvatge i genèticament mutat en tasques d’aprenentatge i memòria senzilles.
UNA MEMÒRIA VISUAL CONSIDERABLE
El cervell d’una mosca és tot just de la mida del cap d’una agulla. No obstant això, compta amb algunes particularitats que el fan especial. Des de fa uns anys, així ho han constatat els investigadors de l’Institut Max-Planck de Neurobiologia, amb seu a la ciutat alemanya de Martinsried. Sota la direcció de l’professor Alexander Borst i en col·laboració amb el Centre de Cognició per a Sistemes Tècnics, els científics han construït un simulador de vol per a mosques. Subjectes a un suport, els insectes són sotmesos a diferents patrons, moviments i estímuls sensorials. Uns elèctrodes registren les reaccions de les cèl·lules cerebrals. D’aquesta manera, els investigadors analitzen què passa en el cervell d’una mosca quan l’insecte vola.
El primer resultat és evident: les mosques processen les imatges de forma diferent a com ho fa el cervell humà. De forma general, els moviments registrats en un espai determinat produeixen els denominats «camps de fluxe òptics». Quan realitzam un moviment cap endavant, per exemple, els objectes flueixen lateralment davant la nostra vista. Doncs bé, la mosca -en el seu diminut cervell- registra aquests moviments i forma un patró amb ells. Posteriorment, aquests patrons són processats pel centre òptic. El més increïble de tot és que el cervell de la mosca necessita tan sols 60 neurones per fer aquestes complexes tasques (Heisenberg, M.; Borst, A.; Wagner, S. & Byers, D. (1985).
LA DROSOPHILA MELANOGASTER COM A LLIÇÓ D’HUMILITAT VERS ELS HUMANS
Hem pogut obervar la gran capacitat visual i de processament cognitiu de la Drosophila. Massa sovint, tendim a veure -com a avantatges humans-, les nostres diferències amb altres espècies animals. Si ho haguéssim d’analitzar des d’aquesta tessitura, ens adonaríem que la Drosòphila, necessita de poques neurones per fer les seves tasques en comparació a la nostra espècie, i que, a més, la podem untilitzar per fer investigació, fet que ens permet realitzar avenços científics per esbrinar qüestions clau en les malalties lligades a la memòria, com l’Alzheimer, o a la degeneració del sistema nerviós que afecta al moviment, com el Parkinson. Ens fa falta humilitat com a espècie per assumir que n’hi ha d’altres que ens superen amb escreix si parlam d’avantatges. Suzana Herculano-Houzel, al seu llibre “L’avantatge humà” relata que comparar el cervell humà amb el cervell d’altres dotzenes d’altres espècies animals, grans i petites, ha estat una vertadera lliçó d’humilitat, allò que ens recorda que no hi ha motius per a suposar que haguem estat especialment assalanyats en la història evolutiva ni que haguem estat “elegits” de qualque altra manera (Herculano-Houzel, S., 2016).
LA CREATIVITAT COM A DIFERÈNCIA
Però també, quines són les diferències que tenim amb la Drosophila? Seria prou evident afirmar que el tamany del nostre cervell és una de les grans diferències. Però anem amb compte: si comparam el cervell de la Drosophila amb el nostre, podem comprovar que tenim milers de neurones de diferència al córtex prefrontal. Però elles -amb seixanta- en tenen prou per tenir unes capacitats perceptives i de memòria extraordinàries. Per tant, la Drosofila esdevé un cas expecional, no nosaltres! On rau la diferència qualitativa més rellevant?: en la capacitat simbòlica, en la creativitat.
Potenciar la creativitat als nostres processos d’ensenyança-aprenentatge pot esdevenir una via per a fer-nos més competents. Però les nostres decisions que emergeixen cada dia en interacció constant amb l’entorn, fa que aquests processos no siguin lineals i estables, perquè les definicions tradicionals de creativitat, basades en processos cognitius i lineals, no concorden amb els resultats d’investigacions relacionats amb el comportament creatiu en situacions d’improvisació (Torrents, C., Ric, A., i Hristovski, R., 2020). Per tant el paradigma de la psicologia Ecològica serà cabdal en aquest procés educatiu, i ens dotarà d’eines per tal d’estimular la nostra capacitat creativa.
Tradicionalment, la creativitat s’ha definit com una aptitud del pensament divergent (Guilford, 1950), o com la capacitat de percebre un problema, buscar solucions, dibuixar hipòtesis, avaluar-les i comunicar els resultats (Torrance, 1969). La major part d’aquestes definicions es centren en processos cognitius i lineals relacionats amb la possibilitat de pensar, d’imaginar «què passaria
Figura 2. Constrenyiments d’una acció motriu si”, i que posteriorment promouen l’inici de l’acció. Aquesta forma d’entendre el procés creatiu potser pot explicar la creació d’una obra d’art, o d’un producte concret, és a dir, la creativitat que es dóna en situacions en què el temps no és determinant. No obstant això, és clarament insuficient per explicar com es produeix l’acte creatiu en situacions d’improvisació, com poden ser els esports d’oposició (ja siguin individuals, com el tennis, o col·lectius, com el futbol), a la dansa improvisada o en estils de música contemporanis com el jazz. En aquestes situacions, la creativitat serà la capacitat per generar un comportament innovador (ja sigui a nivell individual, en el sentit que aquesta persona anteriorment no hagi tingut un comportament similar, o col·lectiu) i funcional (en l’esport serà funcional si serveix per superar el rival o per realitzar amb èxit un gest tècnic, i en l’art si compleix determinats paràmetres estètics). De fet, algunes investigacions ja han demostrat que el procés creatiu en aquestes situacions passa fora del control conscient i volitiu (Limb i Braun, 2008). Quan es pregunta a jugadors com Messi com han ideat una jugada espectacular, solen respondre que no ho saben, que els ha sorgit. Csikszentmihalyi (1998) sosté que la creativitat no pot considerar-se una capacitat individual, allunyada del context, sinó com un procés sistèmic. Quan parlem de creativitat motriu, aquesta afirmació s’evidencia constantment, de manera que necessitem eines que ens permetin analitzar-la des d’aquest punt de vista, atenent la complexitat de cada situació (Torrents, C., Ric, A., i Hristovski, R., 2020).
Els principis de la dinàmica coordinativa (Kelso, 1995), basada en les teories de la complexitat i la psicologia ecològica, ens expliquen com emergeixen i evolucionen els patrons de coordinació en funció de lleis que compleix tot sistema dinàmic i complex. La manipulació de la tasca o de l’entorn permetrà l’emergència de comportament innovador i funcional. Per exemple, Hristovski i cols. (2006), en un estudi sobre tipus de cop en boxa, van demostrar que no cal ensenyar-los expressament, sinó simplement preparar l’entorn adequadament. Així, es va demanar als participants que colpegessin un sac de boxa, i es va modificar la distància des de la qual es donava cops. En funció d’aquesta distància, els participants, tots ells sense experiència en boxa, van utilitzar els tres tipus de colpeig més bàsics sense necessitat d’una instrucció prèvia. En aquest cas, els participants no van generar una resposta original en el sentit col·lectiu, però sí que van ser capaços de realitzar una acció motriu que per a ells sí que era nova, ja que mai abans l’havien practicat.
Però com portam a la pràctica la Complexitat i la psicologia Ecològica? Precisament, aquest fet, També, esdevindria un autèntic procés creatiu. Així com podem trobar -des de fa anys-, una quantitat extraordinària de literatura científica sobre la Complexitat, els Sistemes Dinàmics i la psicologia Ecològica, hi ha una quantitat escassa de projectes pràctics per a portar-los a terme en un context real. Poso a disposició una de les eines que utilitzo a les meves sessions d’entrenament. Aquest gràfic (d’ús diari) correspon a una tasca contextualitzada a una sessió d’un dels equips de futbol que he pogut entrenar aquests anys. Hi podem observar una fitxa matriu, on s’estructuren els paràmetres per a treballar des del paradigma ecològic: els constraints i les affordances. A més, absolutament vinculada amb la psicologia Ecològica-, hi podem trobar també, els paràmetres de treball basats en la Teoria dels Espais de Fase (2004), de Francisco Seirul·lo Vargas, com el treball dels espais socioafectius, fonamentals -des del meu punt de vista-, per a optimitzar la comunicació assertivo-motriu.
Figura 3. Gràfic matriu d’una tasca d’un entrenament de futbol basada en la Complexitat i la Teoria dels Espais de Fase.
CONCLUSIONS
-Un cas extraordinari al servei de la investigació i la ciència.
La Drosophila melanogaster constitueix un cas extraordinari que ens serveix als humans per ser conscients que podem trobar espècies animals amb capacitats molt més avançades que les de la nostra espècie. A més a més, és una altra demostració d’espècie que, per les seves qualitats excepcionals de memòria i perceptives, ens ajuda a realitzar investigacions que poden repercutir en el benestar i salut humanes.
La Drosophila, esdevé fonamental per a la ciència, ja que és emprada als estudis realitzats per tal de dur a terme la regeneració de les sinapsis, les connexions entre neurones que fan fluir la comunicació en el cervell; han trobat una petita molècula que promou la interacció entre dues proteïnes: el sensor neuronal de calci (NCS-1) i el factor d’intercanvi de guanina (Ric8a). Les dues regulen el nombre i funció de les sinapsis, el que converteix a aquesta investigació en un primer pas per al potencial tractament de malalties com l’Alzheimer, la de Huntington o el Parkinson, que es caracteritzen per una disminució en el nombre i eficàcia de sinapsis que precedeixen a la mort neuronal.
-El Cooperocè: transitem cap a una etapa evolutiva solidària
Manuel Arias Maldonado (Màlaga, 1974) és un dels filòsofs de referència a l’Estat, i ens alerta al seu darrer llibre, Antropoceno (2018), que “l‘espècie humana moderna abasta avui cent vegades més biomassa que qualsevol altra que hagi existit en el passat, i això ha alterat dràsticament la vida a la Terra, modificant el seu paisatge per sempre i interferint amb l’evolució natural de la resta d’espècies”. Els humans, ens veiem abocats a iniciar una nova transició evolutiva: de l’Antropocè d’Arias Maldonaddo a la del Cooperocè, que em sorgeix després d’haver recercat els treballs de Tomasello, Herculano-Houzel, Arias Salgado i Korsgaard.
És cabdal en aquest escenari de la nostra evolució, defugir amb humilitat, com esmenta n’Herculano-Houzel, l’antropocentrisme però també, com afirma Arias Maldonado, ser conscients que “el llarg procés de colonització i transformació de la Terra és producte de la particular manera de ser de l’espècie humana, caracteritzat per una adaptació agressiva que transforma profundament l’entorn”.
Caminem, doncs, cap al Cooperocè, una nova etapa, -urgent i necessària- per encetar i bastir una visió solidària i cooperativista que ens faci emprar els nostres avantatges en benefici comú de totes les espècies i del planeta. El “Cooperocè”, esdevingut com a terme propi, influenciat o recollit clarament en la visió de Michael Tomasello, a la seva obra Per què cooperam (2009), esdevé fonamental per relatar que els humans retornem a les nostres complexes capacitats cooperatives des que som infants. És necessari falcar com a prioritat el cooperativisme entre organitzacions culturals i institucions polítiques, per tal de recercar beneficis comuns entre espècies i salvaguardar la biodiversitat de la Terra. Exemples com Greenpeace o Open Arms, són de referència a nivell mundial i models a multiplicar i portar endavant.
-Assumir la diferència amb humilitat: unes capacitats de percepció visual extraordinàries.
Com a espècie humana, haurem de recórrer al nostre avantatge produït per la gran flexibilitat corporal de la que disposam. Podem moure els ulls i realitzar moviments amb el nostre cos que ens permeten optimitzar una visió perifèrica més ampla. Aquests avantatges ens venen a equilibrar una capacitat inferior, com a espècie, front a la mosca de la fruita: just som capaços de captar i distingir 25 imatges per segon. La Drosophila no pot moure els ulls i, per augmentar el seu camp visual, ha d’anar girant tot el seu cos. Però és capaç de captar i distingir cent imatges per segon, just amb un petit cervell amb seixanta neurones. El cas excepcional, doncs, som nosaltres, que amb aproximadament noranta-sis mil milions de neurones unides amb deu mil connexions sinàptiques, al nostre cervell, no disposam de la mateixa capacitat perceptiva i memorística que la Drosophila.
Les nostres altres capacitats com espècie humana, ens fan ser diferents però no superiors: la creativitat, entesa com l’aptitud de pensament divergent o com la capacitat de percebre problemes, cercar solucions, dibuixar hipòtesis, avaluar-les i comunicar-ne els resultats, són avantatges humans que els hem de fer servir per crear coneixement i ciència i posar-la a l’abast de la Humanitat i del món per fer més habitable aquest planeta a totes les espècies animals.
-La Psicologia Ecològica com a eina generadora de propietats emergents creatives.
Amb la manipulació de l’entorn, de la tasca i de l’ambient, podem generar tota una magnitud d’estímuls als participants que els permetrà emergir tota una sèrie de conductes per tal de facilitar-los el procés d’aprenentatge. Per tant, els constrenyiments (constraints) i les possibilitats d’acció (affordances) esdevenen una peça clau del paradigma de la Psicologia Ecològica, per tal d’estimular la creativitat dels participants a les tasques plantejades.
Les teories tradicionals sobre creativitat basades en la intencionalitat, la presa de decisions i la resolució de problemes no expliquen les decisions immediates, la creativitat durant la improvisació o el flow. La Drosophila melanogaster, té una capacitat de percepció visual espectacular, innata, brutalment veloç en comparació a l’espècie humana; però els humans podem optimitzar la nostra capacitat perceptiva mitjançant constrenyiments o constraints i oportunitats d’acció o affordances, manipulant les tasques per assolir els nostres objectius. La immediatesa de les accions que es produeixen amb l’interacció amb l’entorn, fa que la psicologia Ecològica, camini ja cap al procés perceptiu intuïció-acció, per la necessitat de donar respostes motrius immediates.
El procés creatiu ha de ser implementat pels educadors. Com relata Carlota Torrents, professora titular de l’INEF de Lleida, “l’entrenador és un artista, ha de dissenyar els seus entrenaments, però ha de ser capaç de sortir-se del guió en funció d’allò que veu”. Així com hi ha al nostre abast una gran i extensa bibliografia sobre Psicologia Ecològica i la Complexitat, investigadors que des de diferents vessants produeixen coneixement i ciència de forma constant, és difícil trobar literatura sobre casos específics que ho apliquin des de la perspectiva d’aquest paradigma a la pràctica quotidiana. En aquest treball, hi adjunto un exemple pràctic que incideix sobre els participants d’una sessió de futbol. També, adjunto un document creat per tal de fer seguiment diari a entrenadors per tal d’avaluar aquest procés de treball de la Complexitat i la creativitat ecològica.
Joan Miquel Chacón Nicolau
Graduado en Magisterio especialidad en Educación Física
Entrenador UEFA PRO
REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS:
Gibson, J. J. (1979) The Ecological Approach to Visual Perception. USA: Houghton Mifflin Company.
Heisenberg, M.; Borst, A.; Wagner, S. & Byers, D. (1985) Drosophila Musroom Body Mutants are Deficient in Olfactory Leraning. Journal of Neurogenetics.
Herculano-Houzel, S. (2016) La ventaja humana. Ed. Biblioteca Buridán.
Kelso, J. A. S. (2013) Coordination Dynamics and Cognition. En K. Davids, R. Hrhistovski, D. Araujo, N. Balagué, P. Passos & C. Button (2013). Complex Systems in Sport (pp. 18-43). London: Routledge.
Korsgaard, Chirstine M. (2011) Valorar nuestra Humanidad. Ed. Signos Filosóficos.
Seirul·lo Vargas, F. (2004) Apuntes de Educación Física. INEFC Barcelona.
Tomasello, M. (2010) Por qué cooperamos?. Ed. Katz.
Torrents, C., Ric, A., i Hristovski, R. (2015) Creativity and emergence of specific dance movements using instructional constraints. Psychology of Aesthetics, Creativity and the Arts, 9, 65-74.
Torrents, C. (2005) Tesis doctoral: Teoría de los Sistemas Dinámicos en el entrenamiento Deportivo. Capítulo: Por qué aplicar la teoría de los Sistemas Dinámicos en el movimiento humano? (pp. 43,44).
Torrents, C., Ric, A., i Hristovski, R. (2020) La creatividad, una propiedad emergente. Artículo de investigación en la revista Ciencia Cognitiva.
EJERCICIOS DE ENTRENAMIENTO DE FÚTBOL
Si te interesan los ejercicio de entrenamiento de fútbol, a continuación podéis ver una lista de reproducción basada en una colección de ejercicios de entrenamiento aplicados al fútbol basados en Rondos. Esta recopilación de Rondos de entrenamiento contiene Rondos de Guardiola, Jügen Klopp, Cholo Simeone, Fernándo Vázquez, Javi Calleja y otros entrenadores de élite:
ENLACES RECOMENDADOS:
· Libro iBook de Apple: «Métodos de Entrenamiento aplicados al fútbol. Metodología del Fútbol«.
· Libro Kindle de Amazon: «Métodos de Entrenamiento aplicados al fútbol. Metodología del Fútbol«.
· Conceptos Clave para la Organización de los Saques de Esquina defendidos en Zona.
· Claves para el Cambio de Marcaje en la Organización Defensiva de un equipo de fútbol.
· Conceptos Defensivos del Marcaje al Hombre sin Balón (MHsB).
· Conceptos Defensivos del Marcaje al Hombre con Balón (MHcB).
· Niveles de Eficacia Defensiva Individual ante Ataque Directo.
Licenciado en Ciencias de la Actividad Física y el Deporte.
Entrenador UEFA Pro de Fútbol. Técnico Deportivo Superior de Fútbol
Beca Formación de Jóvenes Futbolistas. INEF – CAFE de la Universidad de Lleida
Postgrado en Dirección Centros Educativos
Autor del libro: «Métodos de Entrenamiento aplicados al Fútbol. Metodología del Fútbol»
Canal de YouTube: Fútbol según Toni Matas Barceló
Facebook: https://www.facebook.com/tonimatasbarcelo
Twitter: @MatasToni
Instagram: tonimabar
Flipboard: @tonimabar
Periscope: @MatasToni
https://www.periscope.tv/matastoni
Autor del libro: "Métodos de Entrenamiento aplicados al Fútbol. Metodología del Fútbol.
Entrenador UEFA PRO de Fútbol. Técnico Deportivo Superior de Fútbol.
Beca en Formación de Jóvenes Futbolistas por la Universidad de Lleida.
Licenciado en Ciencias de la Actividad Física y el Deporte.
Postgrado en Dirección de Centros Educativos.
Piloto Profesional de DRON en escenarios STS1 y STS2
- Víctor Fernández. Análisis del Sistema de Juego: 1-4-4-2 (en rombo). Debilidades y Fortalezas. - 21/06/2022
- Ejercicio de entrenamiento: Progresión del juego «Pase Mano – Gol Cabeza» aplicado al Fútbol Base - 14/06/2022
- Quique Sánchez Flores. Lo mejor de su entrevista como entrenador del Watford - 13/06/2022
